Segones parts

Diuen que les segones parts mai son bones. Excepte en alguns casos com Terminator 2, i el Padrino. Pero en molts casos es veritat. Un autor fa una primera part i li ix molt bé, rep molts diners i quan fa la segona part li ix una patata. Perque? Solen dir que per a fer una primera obra tens tot el temps del món, i per a la segona jka estás més limitat. Es veritat?

També podriem dir, com en alguns videojocs, que en la segona part es corregeixen algunes falles del primer i se li afegeixen idees noves. Molts videojocs són versions amillorades de les seues versions anteriors. Per exemple un dels meus videojocs favorits, The Witcher 2, es millor que la primera part. I no sols per els gràfics que sabeu que per a mi no son tan importants (mireu els meus posts anteriors), sinó que el sistema de decisions funciona millor,  el combat és més divertit, etc...

El que volia parlar ací hui es de la segona part de alguns dels llibres que he llegit últimament, "El temor de un home savi". Intentaré no fer ningun spoiler així que no comenteu detalls que puguen revelar la trama als comentaris:

Com vaig escriure fa unes setmanes, la primera part m'havia encantat. I em vaig fer en la segon que vaig trobar en una molt bona promoció. Pero la segona part no m'ha donat una sensació tan bona com la primera. No em malinterpreteu, la primera m'encantà i la segon està bé. Tal volta al ser la primera tan bona, m'esperava més. Molts dels enigmes que el autor conta al "Nom del vent", encara continuen oberts al "Temor de un home savi", i encara en obri més, causant una confusió de noms i de anècdotes.

També conta una part de la història que per a mi es completament supèrflua i altra que es una "ratllà" i ocupen bona part de les pàgines. Els bots temporals són la única part que trobe més interessant i emocionant a aquesta part. Imagine que aniran tornant-se millor a mesura que apleguem a la conclusió de la història i tornem al món real.

I el títol, mmm...no se que dir. La primera part tenia un títol que tenia a veure amb la història i que en un cert moment conten i queda molt bé, com a mode de conclusió. Però aquesta part està un poc dispers i no sabem exactament a que es refereix (al menys jo, si algú pot ajudar-me, per favor!).

Conclusió, estic esperant la tercera que supose que serà millor, ja que desvelarà totes les incògnites que tenim sobre la història així com sobre la mitologia del mon de Kvothe.

Nota: 6 bajocons.

El meravellós món del Wumpus

Sabeu que és el Wumpus?
Ací teniu una mostra:

Es lleig, a que si? Es pareix a qualsevol de nosaltres un dilluns de matí.
El Wumpus es un bitxo que está dins de una cova, i guarda un tresor. Clar que com té eixe aspecte no té molts amics i si algú passa prop, pues se'l berena. El Wumpus és el protagonista de un dels primers videojocs que existiren, "Hunt the wumpus". El joc es tractava de entrar a la caverna del Wumpus i intentar aconseguir el tresor sense trovarse al monstre. Com la caverna era escura, no podíem vore res, però podíem sentir la pudor del Wumpus si estàvem a prop, o corrents de aire si estàvem a prop de algun forat o barranc. En fi, el joc es molt antic, però podríem dir que tots els jocs de RPG es redueixen a ell. Que vol dir aixo? que amb les suficients modificacions, qualsevol joc de RPG pot transformar-se en una versió del Mon del Wumpus.

Exemple?
Si tenim més de un Wumpus, i es poden moure, i al mateix temps tenim algunes armes que ens permeten atacar-lo, estariem parlant de qualsevol joc dels de ara. Evidentment, no parle de gràfics, només de la teoria darrere del joc. I podríem col·locar moltes variacions al joc i obtindríem algun joc paregut als actuals.

I a que vé tot açó?
Bé, el joc del Wumpus es un exemple de problema interessant de Intel·ligència Artificial, concretament un domini de Planejament (la meua àrea), on deguem de calcular una serie de passos a seguir (o accions) per a poder trobar el tresor i tornar a la entrada amb ell, sense que el Wumpus ens trobe o ens caigam per un barranc. I perquè es un problema interessant? Perquè ens ajuda a pensar en problemes on no disposem de tota la informació. Al Wumpus, sols sabem la entrada on comencem, i poc més. Com tenim de fer observacions amb el sentit del olfacte o notant les corrents de vent per a poder calcular una possible situació del Wumpus, hem de utilitzar tècniques de inferència, o siga que podem saber a partir del poc coneixement que tenim, per a descobrir si hi ha perill prop.

En fi, es un problema ben interessant i que al mateix temps no és gens abstracte (com els problemes tipo SAT).

Fins i tot el Magic ha utilitzat el Wumpus a alguna de les seues edicions: