Eixe és el nom d'un dels meus episodis favorits de Star Trek, que en la versió original de 1968 correspon al capítol 24 de la segona temporada. És un episodi que resumix molt bé perquè Star Trek es una de les millors series de ciència ficció i de aventures en general. Vaig a explicar algunes de les raons de perquè ho considere així.
En primer lloc cal dir que és un episodi del any 68. Només feia 6 anys avans que el primer negre havia entrat a la universitat. Per tant era una época on encara hi havien problemes racials. El director de Star Trek ja imaginava que en el futur no existirien més eixos problemes i imaginava que la exploració espacial correspondria a la humanitat en general, i per tant a diverses etnies i pobles. Els exemples més clars son la oficial de comunicacions (tinent Uhura) es afroamericana (a la foto), els tinents Sulu que era japonés i el pilot Chekov rus. En aquest capítol apareix el doctor Daystrom, que es un doctor en computació que disenya el sistema M5, la inteligéncia artificial de la qual tracta el capítol. Podeu vore que no era algo molt comú imaginar que un negre seria el principal científic del capítol, i admirat per el mateix Dr Spock.
Una de les altres coses que em fan molta gràcia es que ja s'utilitza les paraules Ciencies de la Computació (Computer Science) que eren una novitat* i Inteligencia Artificial (que es començá a gastar a l'any 56), i ho ilustren de una manera més o menys aproximada. Per a que tingau una idea, aquest capítul de Star Trek seria "més realista" que qualsevol película de Matrix (i estem parlant de l'any 68!).
L'episodi en si es prou original ja que per primera volta es considera que un producte de la ment humana, utilitzant les ferramentes de la lògica, pot tornarse malvada desde un punt de vista humà sent que aparentment només executava les ordres per a les quals fou criada. Aixó evidentment ha sigut molt copiat a la posteritat, creant la imatge de máquines males per a la humanitat.
La manera com és derrotada es molt interessant ja que consisteix a provar que el home és el mestre de les seues própries creacions i pot parlar l'idioma de la màquina per a mostrarli el error dels seus plantejaments inicials. Una cosa que a la posteritat sempre s'ha resolt de una manera, en la meua opinió, cómica, o destruim les máquines o les apaguem.
*Per a que tingau idea de com novedós era el concepte de Ciència de la Computació, dir-vos que el Institut de Matemátiques i Estadística de São Paulo començà a oferir la llicenciatura en ciències de la computació a l'any 74.
No hay comentarios:
Publicar un comentario