Pataletes

La imatge dalt mola, no? una platja ben bonica que convida a relaxar. La imatge pertany a un joc que estic jugant estos dies (quan tinc temps clar...) el Far Cry 3. Podem observar que gràficament està molt bé. I el joc es passa a una illa, que permet prou llibertat al poder ser lliures de explorar-la. El joc en si ha sigut prou ben qualificat i no tinc ninguna queixa. El vaig comprar a Steam en una de les promocions que fan que la meua cartera estiga com un corredor de fondo, flaca i cansada. I encara que no he arrivat a jugar molt més de 10 hores, puc dir que ja he vist prou per a poder ferme una opinió del que ve.

El joc es de disparar i escalar antenes. Podem modificar algunes habilitats i tal, pero poca cosa més del que estem habituats a fer. Es veritat que els grafics son molt bons, pero es això el que més importa a un joc? No podem eixir molt del camí. Es un joc violent on no podem resoldre els casos amb opcions diferents de les que els programadors han decidit. He de dir en la defensa del joc que la história es decent i et predisposa a la violència. Però es que si parem el mode història i decidim anar per lliure, en el moment que vejam enemics pues hem de començar a tirar. Es un poc frustrant.

Crec que eixe es el problema de molts jocs actuals...molt de gràfics i alguna història decent però poca cosa més. Ahi tenim en la llista dels més venuts els FIFA i els Call of Duty. Abans de jugar al Far Cry, havia estat jogant al The Witcher (1 i 2). Dos jocs meravellosos, tant del punt de vista de la història com dels grafics i de la jugabilitat.

Redeu! ja ha aparegut la paraula jugabilitat!

El cas es que estos jocs tenen un sistema de decissions molt interessant Depenent de les decisions que prenem el joc canvia completament. Si, i no em referisc a que tinga un final o un altre, sino que el joc cambia, i la història no té res a veure. Alguns personatges moren i altres viuen i ho decideixes tu, no la màquina ni els programadors ni els guionistes. I no sols això, nivells complets que podràs fer i altres que no podràs. Aliats que tindràs o enemics en contra. Tot depen de les teues decisions.

I els gràfics? Els gràfics bé, gràcies per preguntar...

En fi, açò es una pataleta perquè pareix que els videojocs están perdent part de la originalitat que tenien quan jo era menut. Allí era difícil vore dos jocs igual a les consoles quan jugàvem, o tal volta siga la meua imaginació. Pero des  que juguí al Deus Ex (el 1 clar) crec que molts jocs han copiat la formula: armes + dispars + experiència...

Enyore jocs de naus espacials (i que mesclen tot aixo), jocs que no gasten tanta violència, de construcció, gestió de recursos i expansió (Civilizations?) alguns que siguen més pareguts a jocs de taula...en definitiva jocs que em desafien que de això es tracta!

PD: Pareix que Steam sempre té alguna recomanació interessant: Starpoint Gemini i The vanishing of Ethan Carter. Si algú els coneix, que em conte!

PD2: Mola més esta foto, eh? Damunt es real i jo estava a eixa platja!